Blat al sac, ecològic i ben lligat


Darrerament arriba força informació referent als aliments transgènics. Ara expliquem les novetats, però cal recordar que les llavors  d’aquestes plantes s’han modificat genèticament per afavorir-ne la seva producció, és a dir, perquè les collites siguin bones, minimitzant riscos de plagues i malalties. No totes les plantes tenen modificat l’ADN. Només algunes llavors del blat de moro, la soja, el cotó fluix… però tampoc tot el moresc, soja i cotó és transgènic, només ho són aquelles llavors comercialitzades amb aquesta raó.

Qui compra llavors transgèniques? Doncs els grans productors que no volen riscos: plagues, malalties de la planta… Prèviament, aquest gran productor, fa un tractament en els camps amb un producte químic que mata les anomenades males herbes. Aquest pesticida ho mata tot i deixa la terra erma. Només poden créixer les plantes tractades en un laboratori, les manipulades genèticament (OMG).

L’argument més important d’aquestes multinacionals per alterar els gens dels organismes és el d’assegurar menjar a tot el món i reduir la pobresa. Per això semblava important minimitzar riscos en les collites.

Amb el temps s’han pogut observar les conseqüències que aquest producte té en el medi ambient i la societat. En primer lloc, sembla ser que aquestes multinacionals arrenden terres per plantar les seves llavors. Això obliga a la pagesia a estar lligada amb aquestes llavors durant molts anys. Si tenim en compte que al voltant d’aquests terrenys viuen poblacions les quals s’alimentaven  dels camps, ara ja no ho poden fer i han de comprar els productes necessaris a preus més cars, i és que els camps estan ocupats, per un període molt llarg de temps, per plantar soja, cotó… I és clar, no tothom menja cotó o soja… És més, la majoria d’aquests OMG s’utilitzen per alimentar el bestiar. No està destinat per al consum humà directe. Aquestes collites s’exporten a altres països, per tant, l’empobriment del territori que arrenda les terres és absolut.

Posem-hi noms. D’aquests pesticides, el més conegut és el comercialitzat per la multinacional Monsanto, l’anomenat “Round-Up”. Què han descobert d’aquest producte? Té un component anomenat glifosat. Aquest químic és el responsable de la genotoxicitat i teratogenicitat, és a dir que són substàncies amb capactitat d’interaccionar amb l’ADN. Tot i que no sigui directament una prova de perillositat per a la salut, sí és potencialment mutagen, amb possibilitat de causar una mutació genètica i contribuir al desenvolupament de tumors.

Malgrat això, l’ús intensiu del Round-Up està causant greus problemes de salut i pobresa a l’Argentina.

“Som lo que sembrem” ha presentat una campanya per denunciar públicament l’ús dels “còctels d’herbicides” amb glifosat i també ens recorden que el Round-Up es fa servir en els parcs, jardins i les vies de tren dels municipis catalans. També s’ha trobat glifosat als aqüífers catalans, segons la revista Analytical and Bionalytical Chemistry.

Al principi hem dit que aquests pesticides mataven totes les males herbes. Després de 20 anys d’ús, s’ha pogut observar que els camps tractats amb glifosat han estat infestats amb les anomenades “supermaleses”, plantes invasives on el glifosat ja no hi pot fer res. No us recorda això la teoria de C. Darwing de la selecció natural de les espècies? La mare natura és imparable.

El glifosat demostra el fracàs de la tecnologia que l’únic que proposa és matar i generar mort”. Gustavo Duch.

Unió de Pagesos i la Federació de Cooperatives Agràries han demanat al conseller J. M. Pelegrí que faciliti la producció de blat de moro ecològic a Catalunya. La producció de moresc ecològic és difícil i testimonial a Catalunya, ja que la constant contaminació pel moresc transgènic, gràcies a l’efecte de pol·linització (vent, insectes…) fa que la pagesia abandoni aquesta empresa. Això vol dir que el moresc s’ha d’importar, per la qual cosa augmenten les emissions de CO2 i els costos del producte.

Ja ha passat prou temps d’experimentació amb els transgènics. Ara ja es poden  recollir dades més precises dels efectes que generen i poder fer valoracions en fred. Malgrat això, cal saber exactament de quina manera han contribuït a la ramaderia intensiva. Ja sabem que els transgènics són per produir alimentació per al bestiar i no tant pel consum humà. Per això marxem a Dinamarca, un país amb una gran producció porcina.

Des de la revista Effektivt Ladbrug  parla un granjer propietari d’una explotació porcina. Ha augmentat la producció redreçant el seu negoci cap a productes ecològics. El ramader diu que els seus porcs tenen millor salut: ja no tenen lesions estomacals, van desaparèixer les diarrees, es va reduir la mortalitat per inflamacions d’òrgans, úlceres, les truges ja no morien per pèrdua de gana i també van augmentar els porquets vius al néixer. Totes aquestes millores les va obtenir a l’abandonar la soja transgènica com a base alimentària dels seus porquets. En conseqüència, també va reduir l’ús d’antibiòtics i medicaments que es feia necessari administrar als porquets per compensar mancances que tenien amb la soja transgènica.

Els porquets tenen uns metabolismes molt similars al dels humans. Sabem quins efectes provoquen el consum de transgènics en les persones? La UP de València ha fet uns estudis sobre això. Des de la Universtitat Politècnica de València (UPV), ha demostrat amb diversos estudis comparatius en diferents aliments, que els ecològics tenen més nutrients que els tractats de forma no ecològica. Aquests resultats confirmen els obtinguts per altres equips d’investigació en diferents parts del món (EUA, Anglaterra, Suïssa). “El valor bromatològic dels aliments i la seva concentració en nutrients està determinat per la seva composició química” segons explica la doctora Raigón de la UPV.

Aquest fet va lligat directament amb dos informes publicats per associacions científiques europees que alerten l’opinió pública sobre la vinculació dels contaminants químics en les epidèmies d’obesitat i diabetis.  Recordem que les darreres dades a l’Estat espanyol sobre l’obesitat infantil és d’un 29% i es preveu que  les dades augmentin. Pel que fa a la diabetis s’estima que afecta ara uns 220 milions de persones al món. A l’any 1992 només hi havia 30 milions de malalts. Significatiu.

Per aquest motiu ens fem ressò de les darreres informacions. La salut és nostra i només nosaltres tenim la capacitat de decidir sobre el què volem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s